No hi ha batec

Avui us compartim un nou relat real d’una dona i amiga que ens ha volgut explicar amb les seves paraules, com va viure la pèrdua gestacional i el dol patir de perdre el seu nadó durant l'embaràs. 

 Amb aquest relat pretén compartir l’experiència per si pot ajudar a dones i famílies que s'han trobat en la seva situació.

Mil gràcies per compartir-nos la teva història

"L'he volgut titular; No hi ha batec…

El meu segon embaràs va arribar més aviat del que ens pensàvem… és cert que ho

buscàvem però com que la primera vegada vaig tardar vora 9 mesos en quedar-me, vam

pensar que aquest cop seria similar.

Tot va ser molt fugaç fins hi tot la propia vida que duia dins… a la primera visita amb el

ginecòleg, un incòmode silenci d’ell al moment que visualitzava la pantalla de l’ecògraf em

va avançar una mala estrugança que minuts més tard es confirmaria… “No hi ha batec, de

moment no…. em sap greu… haurem d’esperar una setmana més per confirmar si s’ha

aturat l’embaràs o no”.

“Què? Com que no? No potser…. Perquè?” En aquell moment el meu cap anava molt ràpid,

buscant moltes respostes alhora… mentre que de la meva boca només sortia un “Val, no

passa res…” I tant que passa! i molt, la veritat , per molt la que gent s’esmeri a dir-te que

millor ara que més endavant, que la naturalesa és savia, que no era un bebé encara… bla

bla bla…

Mai estàs preparat per fer front a això, i menys, per enfrontar-te als tabús del dol quan estàs

embarassada de poc… Sembla que no tinguis dret ni a plorar ni a sentir-te malament… que

siguis una pesada, una histèrica que necessita atenció…

Les mares que patim una pèrdua gestacional ens sentim soles i incompreses i a més,

arrosseguem la por de cara al proper embaràs…. La meva sort va ser tenir la meva parella

prop meu, recolzant-me i entenent el meu dolor i sentir també a prop algunes persones que

havien passat pel mateix, ja que em feia pensar que no estava sola, que no era una bitxo

raro i que era normal sentir-me així…

Actualment, estic esperant la meva tercera filla, en tinc una de 3anys, unx que és una

estrella i aquesta que arribarà a l’estiu… M’agrada i necessito dir que seré mare per tercer

cop, per què així ho sento, i no em fa vergonya tot i les cares que a vegades rebo de la gent

quan ho verbalitzo… El pitjor de tot? la por que tinc que es torni a repetir el malson… que

vagi al gine i em digui que alguna cosa no funciona… tinc terror i sincerament també ho

porto més per dins que per fora, suposo que pels meus tabús personals… ja se sap…allò

de no ser una embarassada histèrica i pesada… La part bona de tot és que em sento en

bones mans, el meu ginecòleg mai m’hi ha fet senti així i la meva parella tampoc…. penso

que és més pressió social i la manca de visibilització i recolzament que tenim les mares i

pares en aquest àmbit… hi ha tanta feina per fer!!!!!"

Si en algun moment t'has trobat en una vivència similar i estàs passant per un dol gestacional, t'abracem molt i volem dir-te que no estàs sola, i que demanis ajuda psicològica si creus que et pot anar bé tenir suport! El nostre equip i grups de suport et pot acompanyar. 

Si us ve de gust compartir la vostra història i voleu enviar-nos el vostre relat, podeu fer-ho escrivint-nos a info@monmare.cat. De ben segur que ajudeu a moltes dones i mares que ens llegeixen i en algún moment s’han pogut sentir com vosaltres.