Baby Blues o tristesa postpart
L’embaràs i el postpart o puerperi provoca en el cos de la dona grans canvis tant físics (hormonals, químics i bioquímics) com psicològics i del seu entorn, que ajuden a augmentar la seva vulnerabilitat en el que es refereix a la seva salut mental.
Afortunadament, cada cop es fa més ressò dels casos existents de patologies o trastorns de tipus mental entre aquest grup de mares (vora el 80% de les mares poder patir algun tipus d’alteració, de les quals la més anomenada és la depressió post part.), intentant trencar amb el tabú de la salut mental de la mare i amb la desmitificació de l’escenari ideal que es sol atorgar al naixement d’un fill. És a dir, que molt cops, no tot són flors i violes… per molt feliços que ens faci sentir l’arribada del nostre bebè desitjat.
Més enllà però de la depressió després del part, existeixen altres manifestacions molt freqüents que per la seva intensitat i durada no s’arriben a catalogar i diagnosticar com a tal trastorn, però que afecten igualment a la salut i benestar de la mare.
Ens referim al que se sol conèixer coloquialment com a Baby blues o tristesa postpart. Aquesta és manifesta a través de sentiments d’apatia, tristesa, angoixa, fluctuacions de l’estat d’anims, irritabilitat, dificultat per a conciliar el son, plors sense motius aparents, disminució de la gana i fins i tot sensació de manca de capacitat per a vincular-se correctament amb el seu nadó.
La principal diferència amb la depressió post part és la seva durada, que sol abarcar el seu inici entre 2 i 4 dies posteriors al part i sol finalitzar unes 4 setmanes després, per tant és molt més curta i sol desaparèixer mica en mica per si sola ( tot i que no h ha un temps específic definit, ja que depèn de cada cas i circumstància).
La importància de que cada mare rebi un correcte acompanyament, resulta vital per a que aquesta tristesa no es cronifiqui i desemboqui amb una possible depressió post part.
Què podem fer per combatre aquesta tristesa? Escoltar, acompanyar, abraçar, somriure, fer relleus d’hores, regalar espai i moments d’autocura i sobretot NO JUTJAR MAI ELS SENTIMENTS QUE SENT CADA MARE EN AQUEST MOMENT.